Ens han agafat per anar a l'Exporecerca!, la nostra feina ha sigut recompensada.
A classe estem preparant les cartolines amb el power point perquè la exposició que farem un cop allà sigui més visual. Estem preparant també nous experiments per a demostrar la nostra teoria, i amb aquests experiments acostem a la gent al món dels colors i les sensacions.
Resulta que han agafat també a un grup que tracta del nostre mateix tema, amb la qual cosa, TENIM COMPETÈNCIA! Això vol dir que serà més competitiu i ens ho hem de treballar més. Però no passa res perquè estem preparades!:)
Com influeixen els colors en la nostra tria d'aliments?
dilluns, 14 de març del 2011
diumenge, 20 de febrer del 2011
Psicologia dels colors
Fa un dies que ja em acabat el nostre informe i ara passarem a fer la part del power point. Em estat buscant alguna informació que ens poden ser d'ajuda, com aquestes webs:
http://www.xtec.es/~aromero8/acuarelas/pscologia.htm
http://www.alba.com.ar/documents/fispq/color_y_sensaciones_introduccion.pdf
http://www.alimentacion-sana.com.ar/Portal%20nuevo/actualizaciones/coloralimentos.htm
http://www.gastronomiaycia.com/2009/07/19/color-de-los-alimentos/
http://www.xtec.es/~aromero8/acuarelas/pscologia.htm
http://www.alba.com.ar/documents/fispq/color_y_sensaciones_introduccion.pdf
http://www.alimentacion-sana.com.ar/Portal%20nuevo/actualizaciones/coloralimentos.htm
http://www.gastronomiaycia.com/2009/07/19/color-de-los-alimentos/
dimecres, 9 de febrer del 2011
MENGEM PER LA VISTA?
ESTUDI DE LA INFLUÈNCIA DELS COLORS EN LA TRIA DELS ALIMENTS
Autores: ANNA GÀLVEZ, RAQUEL SALGUERO i PATRICIA CEPEDA
Curs: 3r d’ESO
Tutorització: Palmira Garcia Alba Domínguez i Iván Nadal
Centre: Secció d’Institut Dosrius, Dr. Joan Cardona, s/n, 08319 Dosrius, Barcelona
INTRODUCCIÓ
Al llarg del dia podem observar una infinitat de colors que els podem dividir en sensacions més o menys agradables i, normalment, tot això està lligat a la tonalitat: si un aliment té un color molt fosc, com per exemple el negre, quasi sempre l’associem a una sensació desagradable o negativa; en canvi, si són colors alegres com el taronja o el groc entre d’altres, sempre els associem a sensacions bones i atractives.
Tot això és degut a que estem envoltats de colors i des de petits ens ensenyen quins ens han de semblar bons i quins no. Per exemple, si una cosa és de color negre vol dir que està cremada o que no té bon gust encara que en desconeixem el sabor. A partir de les sensacions que ens transmet i els seus colors, ens podem fer una petita idea de quin gust tindrà i això influeix diàriament a la nostra dieta i al nostre estil de vida.
Els nostres objectius són:
· Demostrar com els colors influeixen en la nostra dieta.
· Esbrinar per quin motiu els colors ens influencien en coses tan quotidianes com el menjar.
· Analitzar quines sensacions ens transmeten els colors en el nostre entorn.
La nostra hipòtesi principal és que si ens donen a triar entre tres aliments iguals, però de diferents colors, cada un ens transmetrà sensacions totalment diferents. A partir del que podem intuir amb l'olor i observant l'aliment en si, podem saber si tindrà un sabor agradable o no.
Mengem per la vista
Metodologia
Una vegada decidit el tema del nostre treball, vam consultar diferent bibliografia sobre el tema a desenvolupar (veure bibliografia). A partir d’aquesta informació vam començar a desenvolupar la seva part experimental.
Per això ens vam posar en contacte amb l’Alba Domínguez, que a més de ser la nostra cotutora, ens va recolzar sobre diferents aspectes dels aliments. També vam consultar a professors.
Per ordenar el treball vam creure convenient de desenvolupar un blog (veure bibliografia) on cada dilluns posem entrades explicant la situació del nostre projecte.
La part experimental ha constat de dos grans blocs: hem fet una sèrie d’experiments amb colors, que representarien aliments, en el nostre centre, així com una enquesta i la mateixa experimentació a l’alumnat del Cicle Superior de Primària de l’Escola del Pi del nostre poble.
· Per al nostre treball em fet un experiment, en el que omplíem cinc gots d’aigua i hi anyadíem pintura per a tenyir l’aigua de diversos colors. Més tard avisàvem als nostres companys per a que ens diguessin quin color es beurien abans i quin últim.
· Vam preparar també una enquesta que constava de deu preguntes on intentavem relacionar els colors amb la alimentació i comprovar la nostra hipòtesi.
dilluns, 15 de novembre del 2010
Com influeixen els colors en la nostra tria d'aliments?
RESULTATS
Gràcies als gràfics obtinguts em pogut veure que en el cas de les noies el sentiment que predomina és la força amb un 32,4% i en segon lloc l’amor amb un 18, 9, cosa ben estranya ja que nosaltres teníem la idea de que seria al inrevés. I en el cas dels nois hem pogut veure que els sentiment més repetit ha sigut l’alegria amb un 33,3% i en segon lloc l’amor amb un 20,8%. Mirant aquets resultats podríem deduí que els colors favorits d’aquests nois i noies segurament estan entre el groc, taronja i vermell, ja que aquest colors ens aporten alegria, energia, força, valor, vitalitat, entre d’altres.
CONCLUSIONS
Les principals conclusions extretes del nostre treball són les següents:
· La vista és el sentit més important en relació amb l’acceptació d’un determinat aliment. Per tant, considerem que la possible resposta a la pregunta del títol del nostre projecte seria afirmativa.
· Segons els gràfics obtinguts, podem afirmar que entre les noies la sensació més apropiada per a definir el seu color favorit és la força, en canvi en els nois predomina més l’alegria. A partir d’aquests resultats ens podem endinsar en el món de les sensacions i intentar relacionar els colors amb les sensacions, per exemple, el color groc ens aporta alegria, intel·ligència, felicitat.. i en excés és capaç de produir-nos mal general, massa activitat mental . Al contrari del negre que ens aporta silenci, elegància, poder... i en excés és capaç de produir-nos ser poc socials i un sentiment d’intimidació.
· En definitiva, podríem dir que els colors són d’una gran importància a l’hora de triar els aliments tot i que hi ha excepcions.
BIBLIOGRAFIA
· CHEFTEL, J-C.; CHEFTEL, H. Introducción a la bioquímica y tecnología de los alimentos. Zaragoza : Acribia, 1980-83.
· ANZALDÚA MORALES, A. La evaluación sensorial de los alimentos en la teoría y la pràctica. 1994
diumenge, 14 de novembre del 2010
POSSIBLES TEMES
Tria el tema: Igualtat. Discriminació
Focalitza el tema: Voldriem centrarnos en la discriminació a l'escola, com afecta al lloc d'origen a les relacions amb els companys.
Les idees: És molt més fàcil integrarse en un lloc si és semblant en el que ja vivies, ja que sinó les costums seràn diferents etc..
Informa't: La discriminació és el tracte diferent i menyspreador a una persona per el seu gènere, religio etc.. També podem parlar de la discriminació positiva quan es tracta de donar un cert avantatge a un col·lectiu humà.
Focalitza el tema: Voldriem centrarnos en la discriminació a l'escola, com afecta al lloc d'origen a les relacions amb els companys.
Les idees: És molt més fàcil integrarse en un lloc si és semblant en el que ja vivies, ja que sinó les costums seràn diferents etc..
Informa't: La discriminació és el tracte diferent i menyspreador a una persona per el seu gènere, religio etc.. També podem parlar de la discriminació positiva quan es tracta de donar un cert avantatge a un col·lectiu humà.
dilluns, 4 d’octubre del 2010
Escollim el tema!
Hem estat observant el treball de l'escriptura abreviada i hem arribat a les conclusions següents:
Què volem investigar?
La escriptura abreviada
Quin és el problema que volem abordar?
Si l'escriptura abreviada és un problema per l'educació.
Quins objectius concrets ens proposem?
Saber si la gent jove utilitza més paraules abreviades en els missatges de mòbil que els adults, i això afecta a la seva ortografia.
· Primer van estudiar la problemàtica dels mòbils entre la gent jove.
· I segon fan unes enquestes on comparen els resultats amb el correu electrònic.
Quins són els tres o quatre aspectes concrets que ens interessa tractar d'aquest problema?
· La ortografia
·Si era un problema per l'educació.
· Falta de comunicació verbal
Què volem investigar?
La escriptura abreviada
Quin és el problema que volem abordar?
Si l'escriptura abreviada és un problema per l'educació.
Quins objectius concrets ens proposem?
Saber si la gent jove utilitza més paraules abreviades en els missatges de mòbil que els adults, i això afecta a la seva ortografia.
· Primer van estudiar la problemàtica dels mòbils entre la gent jove.
· I segon fan unes enquestes on comparen els resultats amb el correu electrònic.
Quins són els tres o quatre aspectes concrets que ens interessa tractar d'aquest problema?
· La ortografia
·Si era un problema per l'educació.
· Falta de comunicació verbal
Subscriure's a:
Missatges (Atom)